Història del Casal

La tardor de l’any 2001 naixia un nou col·lectiu de l’esquerra rupturista a Sabadell, el Casal Independentista de Sabadell Can Capablanca, a les mans d’una trentena de persones, la majoria d’elles marrecs que no arribaven als vint anys. Així, començava a caminar un nou projecte que pretenia ser el punt de trobada de persones crítiques amb el model imposat de societat actual, persones que somiàvem en alternatives i altres formes d’organització socials i nacionals. Per això vam començar a treballar en diferents àmbits:

  • el primer, i que hem considerat des de sempre de vital importància, va ser l’adequació d’un espai físic, d’un local que permetés fer actes i acollir tots els col·lectius que ho necessitessin. Així vam llogar una petita casa anglesa al carrer Les Paus que poc a poc i amb moltes hores invertides es va convertir en el Casal.
  • d’altra banda, també vam voler conèixer noves maneres de fer les coses, d’aprofundir en tot allò que no ensenyen les escoles ni els mitjans, de conèixer una realitat massa sovint explicada des del punt de vista dels caçadors i silenciada des del punt de vista dels lleons caçats.
  • finalment també es va optar per construir un espai social de resistència, de protesta, de denúncia, d’enfrontament amb tot allò injust a través de tots els mitjans possibles i necessaris.
Antiga seu al carrer Les Paus

Antiga seu al carrer Les Paus

Amb aquestes bases i poc més naixia aquest espai. Amb el pas del temps, el projecte del Casal no només es mantenia sinó que creixia i alhora anava madurant i anava guanyant suport social, entitats afins, persones que hi participaven o que el prenien com a referent. En la trobada amb totes aquestes persones i entitats es va començar a compartir quelcom més enllà d’un espai: la força de bastir un contrapoder que esdevingués una alternativa de ciutat. Fruit del contacte i de la inquietud sorgiren nous col·lectius i vam aprendre a construir-nos i reconstruir-nos constantment, un procés que portà moltes persones vinculades al Casal a participar en altres àmbits, associacions, etc.

Can Capablanca avançava però l’especulació i la maquinària econòmica no, i el contracte de lloguer se’ns acabava. Així, l’any 2006 i amb l’experiència que havien significat 5 anys de Casal, amb la constatació que s’havia fet molta feina però poquíssima al costat de la que quedava per fer, i amb una anàlisi de la realitat del moment a Sabadell, vam decidir que era hora de fer un pas endavant. I no ens hi vam posar per poc! Buscàvem un local més gran, que tingués la possibilitat d’allotjar un bar-restaurant, que estigués dintre de les nostres possibilitats… Era una aventura arriscada però ens en vam sortir.

Tres anys després de deixar l’antic local, inauguràvem la nova seu del Casal Independentista i Popular de Sabadell “Can Capablanca”! Van ser tres anys de paperassa, de burocràcia lenta, de contactes, de buscar finançament, d’obres (cliqueu aquí per veure el bloc de les obres)… moltes traves que amb la il·lusió i sobretot la feina ben feta vam aconseguir superar. Vam obrir les portes del nou Casal, un casal que significava un salt qualitatiu i quantitatiu respecte l’anterior. Un espai que garantia la permanència a 15 anys vista, que incorporava la creació d’una cooperativa de treball associat que duria el bar-restaurant i un seguit de sales, espais i recursos que posàvem a disposició del conjunt del moviment.

Seu actual al carrer Comte Jofre 30

Perquè Sabadell és una ciutat que s’ha caracteritzat des de sempre per l’organització del seu poble. Des de les lluites sindicals i feministes encapçalades per Teresa Claramunt fins a les mobilitzacions populars contra el govern Bustos de fa pocs anys, passant per les vagues generals dels anys 70, la força d’intel·lectuals d’esquerres i republicans com Pere Quart o la constant aparició de joves col·lectius crítics amb el sistema imperant. No volem comparar-nos amb ningú, tan sols posar sobre la taula que som la conseqüència lògica d’una història local marcada per l’autoorganització popular i les lluites socials. No som ni més ni menys bojos que els que, en altres èpoques, han intentat canviar la història política d’aquesta ciutat i d’aquest país.

Aquest és un projecte ambiciós que pretén continuar amb la feina feta des dels inicis. I què vol dir això? Això vol dir continuar lluitant des de la base per la independència i el socialisme als Països Catalans des de l’àmbit local, a través de la construcció d’un contrapoder popular real i tangible. Vol dir continuar apostant per la unitat popular, per construir de bell nou una nova societat basada en la justícia social i la igualtat de totes i tots. Vol dir fer reals les alternatives amb què constantment ens omplim la boca, donar una dimensió pràctica a tota la teoria, crear dinàmiques socials entorn del manteniment i la defensa d’aquests espais de llibertat que anem conquerint.

És hora de reprendre-la i comptem amb l’aval d’un gran nombre de socis i sòcies (ja en som 230!), d’entitats afins, de noves col·laboracions, de noves idees… Perquè aquest és l’espai de tots i de totes: de totes les persones que hi han treballat dia rere dia, de les que hi van posar l’engruna aquell any 2001, de tots els socis i sòcies, de les persones que hi donen suport, de les que han col·laborat en el nou projecte, de les que s’han ofert per a qualsevol cosa, de les que participen en les activitats, de les que tenen idees noves, de les persones que se senten el Casal una mica seu, de totes les persones que, en definitiva, són el Casal.

Visca Can Capablanca!
Visca la terra!